Fusió o Fissió

És evident que hi ha un motiu o diversos que expliquen el canvi d'actitud del govern de la Generalitat Valenciana davant d'una possible fusió de les Caixes d'Estalvi valencianes. Ha passat de poc actiu a molt, no sé si tindrà alguna cosa a veure el cas Gürtel o l'arribada a Caja Madrid del senyor Rato, o si es tracta de fer el contrari del que desitja la cúpula del PP al carrer Gènova, o pot ser que siga degut a una conjunció astral, però el cert és que l'actitud profusió és ara una realitat. Com també ho són les diferents actituds o posicions que estem veient, i que veurem.

No crec que es puguen tenir posicions estratègiques pensant en si cal tancar oficines o si afectarà al personal, per no dir si s'aprima el nombre de representants en els òrgans de direcció i tot el que això comporta. És clar que el tema de personal és el que cal afrontar i al que cal buscar una solució pactada, però que no siga aquesta l'excusa per a alguns, i que no diguen ara, just ara que no és convenient fer la fusió. Jo crec que sí, just ara per la situació econòmica i sobretot perquè es pot recórrer al fons creat pel govern Central per això. Cal aprofitar, perquè en cas contrari ho poden aprofitar altres contra tu.

Em consta que hi ha algun sector a Alacant que abans fusionarien la CAM amb una entitat de Burkina Faso que amb Bancaixa, i tampoc és això, siguem pràctics, no tinguein por, exerceixin una mica de valencianitat i veuran que no els passa res, fins i tot pot que les coses vagin millor, sobretot per al conjunt de la societat en què viuen.

Aquesta qüestió no és una cosa més que els valencians ens puguem jugar i perdre. Una fusió que trasllade la capacitat de decisió fora de la nostra terra, seria un error que pagaríem car en el futur i no ho dic tant per l'obra social que també, sinó que estic pensant en el paper d'aquestes entitats financeres i el seu suport al teixit productiu, empresarial i familiar valencià. 

En aquests moments els motius fundacionals de les Caixes d'Estalvi, continuen vigents però també és cert que caldria plantejar-nos una despolitització de les caixes en un sentit ampli, no només de representació, també a la capacitat real de les seues cúpules per dir no a l'executiu corresponent, és a dir controlar l'intervencionisme directe o indirecte, i així deixar a les caixes fent la seua funció com han fet durant dècades i segurament no tornant a repetir el d'aquests darrers anys que tanta morositat els ha representat, encara que això sí, sense responsabilitzar a ningú.